Ha estat un cop inesperat. Hem perdut clarament, hem estat el partit que ha obtingut el pitjor resultat a Sant Joan Despí: de tercera força amb dos regidors a cinquena força amb un sol regidor. No em penso amagar en excuses, ni en laments un cop ja ha passat tot, ni en culpar a la política de pactes a nivell nacional, perquè quan el partit va bé també ens en beneficiem les candidatures locals.
Una muntanya nevada. Així ho veia tot el dilluns, com quan comences a pujar i avances poc a poc, t'enfonses a la neu, rellisques i caus.. quatre anys més amb "xuleria", quatre anys més desestimant propostes nostres per després fer-les ells, quatre anys més sacrificant temps de família, d'oci, de descans, per intentar fer un poble més culte, més democràtic….
Absència. Des de diumenge he tingut moments de tot: de ràbia continguda, d'indignació, de "passotisme", de rauxa..Fins que el dimarts vaig rebre la trucada definitiva al contestador de casa…
[@more@]
"Hola, sóc en Josep Pasqual, truca'm quan puguis"
Vaig trucar-lo. "Estic amb vosaltres, no vaig poder venir diumenge. Tranquil, no és culpa teva, tenim molta feina per fer.." Doncs sí, la feina. És la feina. Lluny de consolar-me, la trucada del Josep, d'una persona que treballa la terra de dilluns a diumenge, va ser com un cop al pit, com un sacsejada.
També ha estat important rebre les trucades dels militants de la secció local, la mirada comprensiva dels pares de l'escola, l'abraçada de la Núria el diumenge al vespre, els amics,.. A tothom gràcies, mil gràcies.
Tinc un compromís amb la meva gent. Venim de molt lluny perquè ens espantin 4 anys més d'oposició. Per a les persones que tenim objectius més importants que ocupar una regidoria o assolir parcel·les de poder, quatre anys no són res.
Des del 1714 que perseguim un objectiu nacional, des del 1968 que volem fer possible la utopia d'una societat més justa, des del 1995 que aspirem a un Sant Joan millor, més participatiu, més culte, més democràtic.
Ara, més que mai, la lluita continua. Visca la terra!!
