Com us deia, el cap de setmana passat vaig anar, com més de 2000 militants d’Esquerra, a la Conferència Nacional on es decidia el rumb que havia de seguri el partit.
D’entrada, una reflexió. Els partits polítics, i la política en general, tant criticats per la ciutadania i per columnistes editorials, no tenen gaires exemples de transparència i radicalitat democràtica com el que vàrem demostrar la gent d’Esquerra el cap de setmana passat. Una persona, un vot. Tothom va votar lliurement, segons el seu criteri. Mentres a la resta de partits tot o gairebé tot es decideix des de la cúpula, a Esquerra som les bases que castiguem o recolzem a la nostra direcció.
Comparteixo al cent per cent l’estratègia del partit, però també crec que cal apretar i donar a conèixer més la feina que fem des del Govern. Hores d’ara ningú dubta que som un partit d’esquerres, però cal reafirmar la nostra línia nacional: tinc la sensació que si a l’época del Colom només parlàvem d’Independència, ara només parlem de pluja fina i progrés social.
Val a dir, però, que el gran problema de tot és que no tenim cap mitjà de comunicació que ens tracti bé, més aviat el contrari. Des del Govern s’han fet força coses que no hem pogut o no hem sabut donar a conèixer als grans mitjans, i per contra hem aparegut sovint com a força depenent del PSC.
Ja li vaig dir al Xavier un vespre: si hem aconseguit hores d’ara tenir més de 15 federacions esportives reconegudes internacionalment, però això no surt als diaris, no aconseguim transmetre al nostre electorat tot el que es fa. I no parlo només de l’Avui o El Punt: notícies com aquestes han de ser portada de l’ABC, la Razón, El Mundo..hem de generar polítiques que emprenyin als nostre adversaris polítics més espanyolistes, per que només així podrem demostrar que som l’esquerra independentista d’aquest pais[@more@]
Senyor Lluís Fabrés,
Permeti’m, jo sí que dubto que siguin un partit d’esquerres. Només dient tot el dia que un és una cosa, no vol dir que, automàticament ho sigui. L’espai per la reflexió, aquí, és curt, però a mode de resum, només comentar-li que porten gairebé quatre anys governant amb el PSOE a Catalunya i les polítiques socials de les que parla, no les veig enlloc. Em podria dir quins són els fets i no les promeses?
1 Manca absoluta de pisos de promoció pública per part de la Generalitat. Som la CC.AA amb menys pisos de protecció oficial per habitant. (no em parli del futur, repeteixo que els fets són el que hem de pendre com a mesura i no les promeses).
2 Manca d’una política eficient en matèria econòmica que no permeti que grans empreses del país marxin cap a fora.
3 Pobre desenvolupament d’una política d’acollida a la immigració i una llei de olítica lingüística que els seus companys de govern no volen ni sentir parlar.
4 En els quatre anys que porten al govern, no només han aralizat les grans infrastructures del país -quart cinturó-, sinó que no avancem en les més necessàries; No han inauurat ni una sola estació de metro nova, per exemple.
5 Incapacitat del govern de donar resposta al desastre i col·lapse que viu l’àrea metropoitana de Barcelona. Permeten que la ministra se’n rigui de tots nosaltres, mentre el president de le Generalitat que vostès van votar i investir s’amaga i ni tan sols és capaç de demanar dimissions.
6 Mesures ridícules que van en contra del sentit comú. A 80 Kilòmetre hora per àrea metropolitana de Barcelona mentre el caos a les sortides de la ciutat comtal cada dia són més escandalos.
…
Això sí. Podem jugar a bitlles, però no a futbol, una patxanga amb els EUA.
Genial,
Cordialment, Joan
http://joanbonada.bloc.cat