Dijous passat, la Sala de Plens era plena de gom a gom. Un nombrós col·lectiu de transportistes de la nostra ciutat venia a demostrar el seu desacord amb la mesura de l’Equip de Govern de prohibir l’aparcament a tot el casc urbà dels vehicles de més de 2’20 metres d’alçada.
Al finalitzar el Ple, tothom comentava l’agilitat del senyor alcalde en donar-lo per acabat, sense donar cap mena de possibilitat al públic de poder intervenir-hi. Tot eren queixes per la forma d’actuar de l’alcalde i del Govern en aquesta questió, però l’explicació és molt senzilla: el PSC va guanyar les eleccions amb majoria absoluta, té un pacte de Govern amb d’altres dos partits (ICV-EUiA i CiU) que li donen suport en tot, governen 18 de 21 regidors. Per canviar les coses, només es pot fer d’una cosa: no anar-los votant cada 4 anys.
Quan torno cap a casa, rebo al mòbil la trucada del Sr. Alcalde. Mitja hora parlant, discutint sobre la normativa…Com que me les veig venir, i no seria d’estranyar que algú ja hagués començat a dir allò de "…el concejal d’Esquerra quiere que los camiones y furgonetas aparquen delante de tu casa.." , penso que cal deixar les coses ben clares sore tot aquest assumpte.
Punt primer. És correcte prohibir l’estacionament d’aquests vehicles en aquelles zones on puguin ser utilitzats per accedir als balcons i primers pisos dels habitatges.
Segon. També és adeqüat prohibir l’aparcament a aquelles cruïlles on impedeixin la visiblitat a les persones que volen anar d’un cosat a l’altre, o a aquells llocs on es dificulta la visibilitat de les sortides dels pàrquings.
Tercer. És convenient regular l’aparcament en cap de setmana davant de les plantes baixes: els seus habitants tenen dret a veure la llum, i no a que unes furgonetes o camions els tapin la visibilitat.
Amb aquesta prèvia, el que haguéssim fet des d’Esquerra és, en primer lloc, fer un cens dels vehicles afectats per zones, veure les places d’aparcament que en quedaven eliminades i oferir alternatives al voltant dels barris.
La ciutat és de tots i de totes. Però per fer-la millor per a tothom s’ha de negociar i dialogar primer i després fer noves normatives, i no com fa el nostre Govern: imposar normatives i després negociar i dialogar. Això ens passa per tenir un Govern amb majoria absoluta i amb uns socis que participen en un Govern però no governen.
