Un dels esports que més m’agrada veure, assegut cómodament al sofà de casa, és el ciclisme. Ara, estic fruïnt enormement amb les etapes del Tour de França: sacrifici, esforç, tàctica, tot això acompanyat d’uns paisatges fantàstics.
Avui, després d’una gran etapa, m’ha vingut al cap unes odioses comparacions amb la política. Hi ha el típic corredor que potser no guanyarà mai una etapa, però que és el que treballa constantment, anant a buscar aigua als cotxes, tibant del pilot quan algú s’escapa, recolzant fins a l’extenuació als seus liders…hi a la política, també hi ha aquelles persones que treballen cosntantment, sovint rebent cops, crítiques, però que per damunt de tot estan al servei del país.
També hi ha el típic corredor que "xupa" roda constantment, que s’aprofita del treball dels altres per, en el moment donat, atacar quan menys ningú s’ho espera i deixar amb un pam de nas als altres corredors…i en política, aquest especímen també existeix: són els "trepes", o aquells personatges que conspiren constantment a les esquenes dels altres, esperant una relliscada per promocionar-se personalment.
I finalment, els líders. N’hi ha amb expectatives molt altes, que aspiren a tot abans de començar, però que sovint malbaraten el seu esforç per una foto o per una etapa.
I jo, com a independentista, vull veure el meu país lliure, encara que trigui molt. Com ell, que després de molts anys, ara pot guanyar el Tour.
