Ha mort un disident cubà després de més de 85 dies de vaga de fam. Com molt bé diu la Pilar Rahola a aquest article, una part de la nostra societat ha fet mutis. N’estic convençut que si el mort hagués estat un palestí protestant contra l’ocupació de la Franja de Gaza, o bé ella, molta gent hagués protestat davant dels consulats respectius.
Però era un disident cubà, i Cuba encara és, per a molta gent, dogma de fe. Encara que no hi hagi llibertat de premsa, ni eleccions lliures i encara que, com ha passat, el régim castrista permeti una mort com aquesta.
