"Alea jacta est", deien els romans. Si, ja tot està fet. Queden els darrers actes, les darreres converses, el mirar de convèncer a algú a darrera hora. Diumenge estaré, com ja és tradició, donant voltes per tots els col·legis electorals, esperant el resultat final.
Estic tranquil, molt tranquil. Sóc conscient que ens podem fotre una bona patacada (10, 11 0 12 diputats), però és el preu que haurem de pagar per la coherència. Un cop passin les eleccions, de nou a treballar.
Som l’esquerra independentista. I definir-te clarament i fer polítiques d’esquerra comporta que la gent que no té tan clar aquest sentiment t’abandoni, al prioritzar altres qüestions: és el que ens ha passat amb Reagrupament i amb Solidaritat.
Passi el que passi, hem fet una bona campanya, en Puigcercòs va estar molt bé al debat. He parlat més que mai de política, de propostes. Ha estat esgotador justificar-ho tot, ia més, trobar-te amb gent que t’escriu o et parla com si fóssis un botifler per "haver fet president en Montilla o "haver lliurat la Generalitat a un partit espanyolista".
Siguem clars: hi ha un component racial, étnic, en el rebuig cap a Esquerra per haver fet el tripartit. Si la Llei del Cinema o la Llei d’acollida l’haguéssim fet amb un President que es digués Ponsarnau i fos de CiU, els mateixos que ens critiquen estarien anomenant-nos "patriotes".
Així són les coses. Pagarem el peatge de la coherència, de l’estima al país, de l’estratégia per assolir la independència. I el més preocupant és que s’albira un pacte CiU-PP. Llavors, quan això passi, que tothom assumeixi les consequències de la seva actuació d’aquest diumenge.
Bon cap de setmana!
