Torrent de la Cabana, Campdevànol, estiu del 1985. Tinc 17 anys. Faig d’ajudant de cap en els campaments de Rangers-Noies Guies de l’A.E. Pius Xllè, de Cornellà. Jo ja he fet la meva ruta pels Pirineus, i ara dono un cop de ma en la meva primera experiència amb infants.
Una de les coses més boniques que fem és la promesa, que consisteix en prendre un compromís amb un mateix. Al costat del torrent, amb força espelmes, en un ambient força íntim malgrat ser-hi tots, cadascú agafa aigua del riu, la torna a deixar amb les mans alhora que pren un compromís en veu alta:
“Seré fidel al meu país, i continuaré pensant el mateix ara que quan sigui gran”
Poc desprès, faig el servei militar, torno a Sant Joan i em dedico al món del lleure. Políticament, faig el meu primer acte polític en nom de la Crida a la Solidaritat, a Cornellà, a la Plaça del Xupa-xup, davant de l’Ignasi Doñate.
Mesos més tard, a Can Negre, es fa una conferència on parla Josep Guia. Hi sóc present, i a l’acabar l’acte, un tal Xavier Vendrell, no se si el coneixeu, em fitxa i començo a militar a Catalunya Lliure.
Manifestacions, pintades, activitats…no anem enlloc. Encara recordo com al Camp Nou, mentre fèiem paradeta abans de començar un Barça-Porto de la Copa d’Europa, li dic al Xavier que vull plegar, que no anem bé:
“Aguanta una mica, espera’t
Un diumenge, fem un viatge a la Catalunya Nord, a Pesillà de la Ribera. Parlem de la possible entrada com a militants a la renovada ERC d’Àngel Colom.
Ingresso a ERC, en sóc president a Sant Joan Despí un grapat d’anys, i ara, vés per on, sóc regidor i cap de llista a les Eleccions Municipals per segona vegada.
Ja fa més de 20 anys que vaig retornar l’aigua de les meves mans al Torrent de la Cabana. Continuo pensant el mateix, perquè els sentiments no es poden canviar. Això és una cosa que mai entendran els nostres adversaris polítics: no som a Esquerra per una cadira, sinó per un sentiment.
Per tant, ara, pels volts de l’11 de setembre, com sempre, fins que assolim els nostres objectius, continuaré lluitant per la independència i el socialisme del meu país.
VISCA LA TERRA!!
[@more@]
«no som a Esquerra per una cadira, sino per un sentiment». Això no ho diràs pels que han format part del tripartit, oi ? Cal una neteja a fons dins el partit (i no ho dic per tu, que no et conec ni sóc del teu poble)