Renfe gloriosa

Dilluns, quina mandra! Mig emboirat per aquest constipat que no se n'acaba d'anar, pujo al tren en direcció al Maresme. Les mateixes cares de pocs amics de tothom, cadascú concentrat en els seus pensaments…[@more@]Tinc molta feina, i aquest dilluns a la secció local hem d'acabar de posar-hi fil a l'agulla. Repasso mentalment els temes que van quedar penjats desprès de la reunió del diumenge amb la Marta. Quina poca paciència té la gent! Només són els 3 o 4 minuts d'aturada prèvia abans d'entrar a Sants, que em serveixen per comprovar l'estat de les pancartes dels balcons del barri (No volem un calaix!!). Ja són 10 minuts. Començo a dir mentalment tots els "tacos" que em venen al cap, ja hi tornem a ser amb els retards de la p… RENFE! Arribo a la feina just a les 08:00, esperant que les restes del "pollo con almendras" del restaurant xinès de l'altre dia hagin tingut la bondat d'aguantar els sotracs del meu darrer esprint És dilluns, 15 de gener, tinc una feinada de por, allò de color verd continua rajant a dojo pel nas, encara he d'acabar de lligar qui recull al Martí i a la Laia dimarts i dimecres, hem perdut contra els pericos… El "pollo con almendras", però, es manté intacte. Sóc a la feina amb un somriure d'orella a orella. Sóc optimista i sóc feliç, per tot. Què més puc desitjar?

Tweet