Som com som… però ho som!

Sí senyor, Xavier. Per fí ara els patriotes de CiU, aquells que porten molts anys amb el discurs metafísic del "més enllà", s'hauran de definir.

Vaig entrar a Esquerra l'any 1991. En diferents convocatòries electorals posteriors, sempre em trobava amb el típic interventor convergent que em deia:

"Jo també sóc independentista, com tu. Però hem d'anar poc a poc, com fa en Pujol, per assolir l'objectiu final: els de CiU sempre volem anar més enllà… Tu, amb el pas dels anys, acabaràs a CiU.."

Doncs vés per on, no he acabat a CiU, ni en Pujol ni els seus successors ens han dut més enllà…bé, sí que ens han dut a un sentiment frustrat com a poble desprès de permetre que l'Alfonso passés el ribot.

Però tornant al tema de l'inici, és obvi que els mitjans de comunicació s'han encarregat de fer-nos quedar tan malament com han pogut. Per això és bo contrastar d'altres informacions i opinions, de les quals la més brillant és, sense cap mena de dubte, la del filòsof Josep-Maria Terricabras.

 Aquí teniu d'altres opinions.

 

 

[@more@]

Quant a lluisfabres

Nascut a les Planes de Sant Joan Despí, he estat vinculat al món dels esplais des dels 18 anys i, també, paral·lelament, al món polític, ingressant a Esquerra el 1992 on he desenvolupat diverses tasques tan a nivell local, com comarcal i nacional. Actualment sóc regidor portaveu del grup municipal d\'Esquerra a l\'Ajuntament, i cap de llista a les properes Eleccions Municipals del 22 de maig.
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.