Hi ha moments en que sobre les paraules. Ahir, mentre tot un ample ventall de gent sortia al carrer, des de la CUP fins a Unió, la gent com Sirera, Vidal-Quadras, Montilla, Corbacho, Boadella, es quedaven a casa asseguts, veient com gent jove, parelles amb nens, avis; gent que entre ells parlaven en català, castellà o amazic; gent anònima o coneguda, com ara els ex-presidents de la Generalitat i del Parlament, el president del Barça, etc, etc., etc es manifestaven per mantenir la dignitat nacional d'aquest poble.
[@more@]
Cal mirar el que diuen els diaris (1,2, 3), i també els diferents blogs que s'en fan ressò, destacant especialment el d'en Saül Gordillo, i també Vilaweb
Però el que més expressa el que va passar ahir és el mail obert d'en Vicent Parpal a Vilaweb. Definitiu. Clar.
A Can PSC han de reflexionar. Han de decidir que volen ser quan sigui grans. Un partit autònom, que actúa per si mateix sense pensar en Madrid, un partit amb gent com Jaume Sobrequés, que es capaç de pensar per si mateix i mantenir la coherència i dignitat nacional, o bé el que són ara: un partit que confia en el "bon rotllet" amb el Govern espanyol, amb el "compadreo" amigable com a eina per a solucionar-ho tot, amb una independència orgànica del PSOE però amb una subordinació mental del que el millor exponent n'és, sense cap mena de dubte, aquesta mena de pija-progre que porta per nom Carme Chacón, que solament té una cosa al cap: Espanya i ZP.
