Acabades les eleccions per escollir President i Secretari General, ara toca definir l’estratègia i l’organització en el Congrés d’aquest proper dissabte.
"Me dais una sana envidia", hem va dir un militant d’una altra formació política. Pocs contertulis, periodistes o articulistes han reconegut el valor democràtic de la votació d’aquest passat dissabte. L’adjectiu "peculiar" era el més positiu que s’atrevíen a dir. Tothom esperava carnassa, barelles internes, trencaments. Res de res. La candidatura guanyadora comença a negociar amb tothom.
Per demostar les ganes que ens tenen tots, us explicaré una anécdota d’aquest dissabte. Jo era President de la taula a Sant Joan, i sobre les 18:00 va arribar un corresponsal de "El País". Ens va demanar informació, i li vem donar.
La relació entre les diferents candidatures ha estat bona, hi hagut cap problema?
Perplexes ens vàrem mirar.
"La gent d’Esquerra som gent civilitzada, molts ens coneixem de fa temps.." vaig dir.
"Bé, només un parell de cops de puny" va dir un membre de Carretero-Carandell
"Si, és cert, està mig estabornit sagnant darrera d’aquella porta" va afegir un d’en Renyer-Bertran.
Quan va marxar el periodista, tothom comentava la jugada. Som l’enemic, ho tenim clar. De tothom: dels feixistes espanyols, des que no són feixistes però són espanyols abans que democràtes, de gairebé tota la premsa en general, de tertulians i columnistes, dels grans lobbies de poder..
Continuem lluitant. És el que té ser d’esquerres, republicà i independentista. No podràn amb nosaltres.
