Començo a estar-ne fins al capdemunt d’aquelles persones que, argumentant que hi ha crisi económica i que no s’han de malbaratar diners, critiquen l’obertura d’ambaixades del Govern de Catalunya a l’estranger. Les pàgines d’opinió dels diaris, ja siguin escrits o digitals, en van plenes. Molts comentaris de carrer s’hi van afegint poc a poc. No veureu, però, crítiques al que costen les ambaixades espanyoles a l’estranger, o les recepcions als ambaixadors que es fan a Madrid, o crítiques al dispendi que van suposar les festetes que es van fer quan la selecció espanyola de fútbol va guanyar l’Eurocopa, o al que va costar "la casa de España" durant els passats Jocs Olímpics. Això sí, fer partits de les seleccions nacionals catalanes és "malgastar".
En el fons, és una questió de nacionalitat. Els molesta que Catalunya tingui seleccions nacionals pròpies, ambaixades pròpies, els molesta tot alló que sigui "propi" del pais i no vagi del bracet submís de l’Espanya Imperial.
Aquest article d’avui ho explica a la perfecció.
