D’un temps ençà, l’independentisme bull. Associacions sobiranistes de tota mena, una agitació i participació ciutadana molt important als diaris i a la xarxa…tothom parla i opina sobre qué hem de fer els independentistes a les properes eleccions al Parlament.
Sembla ser que per alguns a Esquerra ja no hi ha partidaris de la independència. Se’ns critica el pacte amb el PSC, força sovint amb l’únic argument étnic o racial de que hem fet president a un "que no és d’aquí", com si el fet de "ser d’aquí" fos una garantia d’independentisme i de defensa de la catalanitat. Ell és d’aquí, però es més d’aquí que en Montilla? I ell, també és una garantia que l’endemà de les eleccions sortirà al balcó del Palau a proclamar la nostra sobirania?
La darrera qüestió té a veure amb la suposada por que es diu que tenim a que hi hagi més candidatures independentistes:les de Reagrupament, ja anunciada, i les de les CUP, pendents de decidir-ho el proper mes.
Que es presentin. Tots. Que tots els contertulians, escriptors, columnistes, opinadors diversos, patriotes indignats…no tinguin cap excusa per quedar-se a casa. I l’endemà de les eleccions, si podem, proclamem la independència d’una part de la nostra nació. Però, i si no podem…què hem de fer?
Si ara tothom vol ser indepedendiste, com si fos tan fàcil, jo també vull, però o al veig tan fàcil, com alguns. Però pensem en positiu. A lo millor si que és pot aconseguir. Ara jo el problema que estic veien es que cada un va a la seva, no hi ha una unió. I això poder sigui perillós. De moment és veu massa partidisme, i no m’agrada. Jo crec, que hauria de esta tots els catalans més units. Ja que si no el que és fara es el ridicul. Però jo no més soc una ciutadana. Ja vorem com acaba tot això. El camí no és gens fácil, jo crec que és difícil. I molts que volen guanyar la simpatia del vot. Quan hauria de ser al revés, primer som catalans i després amb democràcia, sempre amb democràcia, es fa les votacions per saber qui guanya. Però el món gira al revés.
Jo sento molt que ECR hagi donat un soport al Sr. Montilla, ja que hi ha que reconeixer, que de moment és el pitjor President de la Generalitat que ha tingut Catalunya, i no és perque sigui de fora. Es que no és pot pactar mai amb un partit de Madrid, amb sede a Catalunya. Crec, un gran error. Això si que ho veig molt clar. Se ha vist, no fa falta comentar més.