Ràbia. Hi ha moments en que no es pot explicar el que penso, el que sento, davant de totes les notícies sobre la consulta d’Arenys. S’amunteguen al meu cap paraules, imatges, sensacions, que ni puc ni vull escriure, donat que sóc un carrec polític amb responsabilitat local, i pertanyo a un partit, Esquerra Republicana de Catalunya, independentista, d’esquerres i republicà, que sense cap mena de dubtes és enemic d’aquest estat que, des del 1714, continúa ocupant per la força de les armes el meu país.
Tanco els punys quan penso que governem Catalunya amb individuus d’aquesta mena, però també penso que no tots els socialistes són iguals, ni els espanyols ni els catalans.
Pel que respecte als jutges, tant als que han de decidir sobre l’Estatut com a la que ha decidit sobre la consulta d’Arenys, m’autocensuro per no dir el que penso.
Al cap i a la fí, els nacionalistes espanyols són, com el seu nom indica, abans que res, espanyols. Tan a dreta com a esquerra.
