Sovint he tingut la tentació, quan apareixen als diaris crítiques ferotges al Govern de la Generalitat o a Catalunya en general (sobretot si els titolars de l’actuació són membres d’Esquerra) de respondre enviant un escrit al mitjà de comunicació en questió.
He pensat que no val la pena malgastar el meu temps, per que aquestes crítiques, basades moltes d’elles en un principi teóric d’ética i prioritats a l’hora de gestionar el diner públic, amaguen al darrera seu una bona dosi de l’espanyolisme més tronat i recalcitrant.
Ja n’he parlat en d’altres ocasions d’aquesta qüestió. Però aquest article també m’ho ha recordat. No molesten les ambaixades, ni les recepcions oficials, ni les seleccions, ni els sous dels polítics, ni els cotxes ofcials…molesta pel fet de ser catalans. Demagógia espanyolista camuflada de missatge étic.
