Dilluns al vespre, després del partit de fútbol que vaig jugar d’"El Gran repte", em van dir que havia rebut una trucada, i que volíen parlar amb mí.
Era un company amb el qual no hi parlava feia, almenys, 25 anys. Em va explicar que, ja que tots els de la classe voltàvem la quarentena, havíen pres la iniciativa de muntar una sopar d’antics alumnes, promoció 82-83, de l’escola A.P Gran Capitan.
No cal dir que em va fer molta il·lusió. Trobar-nos amb gent que fa anys que no veig, i que de ben segur arar tindria dificultats en reconéixer si me’ls trobés pel carrer, és engrescador.
El temps passa, ens fem grans. Però recordar temps passats, i veure l’evolució que tots i totes hem fet com a persones, és tornar a viure l’infantesa, aquelles partides a "caniques" abans d’entrar a l’escola, aquells partits de fútbol amb pilotes fetes de paper d’alumini, bosses de plàstic i gomes de pollastre…
De ben segur que serà mot emocionant.
