Feia dies que no escrivia res, però entra el canvi de pagina del bloc, la feina endarrerida i, una darrera quinzena laboralment esgotadora, no havia trobat pas les forces necessàries per fer-ho.
Podria parlar-vos de les salvatjades d’Israel, de com mig món condemna amb la boca petita el que si ho hagués fet un altre país hauria motivat, de ben segur, la intervenció de l’ONU i el boicot internacional.
Tot i que no sigui políticament correcte, això ho deixem per "l’eco-dels socialistes" (gran definició que d’ICV fa Busot), trobo una betiessa tot el que ha passat al Prat aquests darrers dies. No vull analitzar les raons de fons que van motivar la protesta dels treballadors i treballadores, per que seria caure en el parany de qui ho vol justificar tot, però em van sorprendre les declaracions d’un "líder" sindical d’UGT que venia a dir que se’ls hi va escapar l’assemblea de les mans i que per no quedar en fora de joc, van haver de recolzar aquella salvatjada.
Us imagineu que un líder polític hagués dit una frase semblant, al finalitzar una manifestació amb aldarulls d’un 11 de setembre, per exemple? Tot haguessin estat peticions de dimissions. Però, als sindicats, no plega ningú? Com poden les direccions d’UGT i CCOO continuar avalant als seus delegats sindicals a l’Aeroport?
El Síndic de Greuges, en aquest cas més Cínic que Síndic, farà alguna cosa? O potser callarà, i en tot cas criticarà a la "patronal", defensant als falsos sindicalistes que van muntar la bronca per damunt dels milers de treballadors i treballadores, gent gran, infants, joves, gent que esperava amb il·lusió fer vacances?
No em vull estendre més. En tot cas, vull desitjar-vos unes bones vacances, especialment a la Marta, a la Mònica, a l’Eduard, al Francesc, a la Maria, al Joan i a tota la resta de la gent d’ERC a Sant Joan Despí.
Carregueu piles, que al setembre tornarem amb força!!
[@more@]
