El Bloc d\’en Lluís Fabrés

En força ocasions he fet comentaris en aquest bloc parlant de les ganes que ens té la premsa a la gent d’Esquerra. Qualsevol notícia negativa és augmentada fins a la irracionalitat i, conscients d’això, aquelles persones que no accepten els resultats dels congressos, que no els hi sembla bé la línia estratégica que té el partit o que, senzillament, és crítica, pot utilitzar els mitjans de comunicació sabent que tindrà un ample ressó.

Anem a pams, i jo crec que n’és el millor exemple. Al País Valencià, durant el període congressual on es decidien els dirigents del partit i la línia estratègica, la línia oficial va guanyar clarament tots els congressos i votacions. Ara, un cop passat tot, dos anys després d’aparéxier davant de l’electorat com una família mal avinguda, ara que és hora de treballar, apareixen un grup de, permeteu-me l’expressió, rebotats, creant una pàgina web i ja hi tornem a ser. Ràpidament, els mitjans se’n fan ressó d’aquesta minoria i ho publiquen a tot arreu. 

A l’hora d’escriure aquest bloc, nme n’assabento que en Joan Carretero, davant l’inici de l’expedient que li obria la direcció del partit, ha decidit estripar el carnet. Ho lamento, però si aixó significa que a partir anirem tots a una, ho celebro. En Carretero té dos anys per preparar un nou partit independentista, i així poder aconseguir els milers de vots de tants i tants tertulians, opinadors i habituals usuaris de les pàgines d’opinió tant digitals com escrites que diuen que Esquerra som uns traïdors, que ens hem venut al PSOE, etc, etc i que hem de proclamar ja la independència.

Jo, mentrestant, continuaré treballant per l’únic partit que és independentista, que vol un camvi social, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Treballaré des del meu ajuntament, a l’oposició, treballaré a peu de carrer, o fent d’apoderat a un col·legi electoral, o fent entrepans fins a la matinada al bar que enguany muntarem de nou per la Festa Major de Sant Joan Despí.

Molts d’aquests "patriotes", mentrestant, continuaran asseguts a casa seva, davant de l’ordinador, dient que el 2010 proclamarem la independència de forma natural, de cop i volta, sense cap base social..i assegurant, aixó sí, que els d’Esquerra som uns traïdors.

Ja ho deia quan era jove: La terra, per qui se la treballa.

Tweet

Bona tarda, a tothom, representants d’entitats, ex-regidors i regidores, familiars, amics. Excelentíssim alcalde de Sant Joan Despí, honorable diputat Xavier Vendrell, Molt Honorable President de la Generalitat José Montilla

Segurament poques ciutats de Catalunya poden pressumir de tenir entre les persones que hagin format part del seu Ajuntament a un President de la Generalitat de Catalunya i a un diputat escollit durant tres legislatures seguides i que a més ha estat ex-conseller del Govern de Catalunya. Aquest fet ens hauria de fer sentir orgullosos, independentment de la ideologia de cadascú, en veure com els Ajuntaments han estat bressol i escola de grans polítics al servei del país. 

Al llarg d’aquests darrers trenta anys, han estat molts els homes i dones que han treballat per millorar les nostres ciutats i pobles, gent de tots els partits i totes les ideologies. A la nostra comarca, els primers ajuntaments democràtics varen estar guiats bàsicament per gent del PSUC i del PSC, que es varen trobar amb ciutats desestructurades i amb moltes mancances a nivells socials, cultural, d’equipaments, de zones verdes, etc.

Crec que és de justíciaa reconéixer la feina d’aquelles persones, i també el paper que varen jugar els dos partit abans esmentats com a eina de cohesió social i integració al país.

No hem tingut la sort de compartir temps polític amb el senyor Carles Riba, però si amb l’Eduard Alonso. No els negaré que sovint hem tingut fortes discrepàncies, discusions intenses, sempre però amb educació i respecte, com ha de ser. El valor de la política està en reconéixer el mérit dels demés, encara que no siguin del teu propi partit: per això, senyors Carles Riba i senyors Eduard Alonso, rebin el màxim respecte, consideració i agraiment de la gent d’Esquera Republicana de Catalunya de Sant Joan Despí.

No voldria finalitzar la meva intervenció sense un record. Celebrem trenta anys d’ajuntaments democràtics, atorguem la medalla de la ciutat a dos ex-alcaldes, homenatgem a tots els regidors i regidores, però voldréim que tots i totes tinguéssim  en el nostre pensament a aquells homes i dones que varen formar part dels diferents ajuntaments abans del cop d’estat del 39. Ells no varen rebre cap homenatge, cap medalla, ans al contrari: varen rebre persecució, exili, càstig, i oblit. Per aixó des d’Esquerra volem recordar-los en aquest moment, ja que la història i el pas del temps no ho ha fet. Ells són els nostres predecessors democràtics, i si avui alguns del presents som aquí, és gràcies a ells.

Moltes gràcies a tothom, i bona tarda.

Tweet

Demà diumenge tindrà lloc un acte molt important a la nostra ciutat. Com deia en un post anterior, l’Ajuntament va aprovar atorgar la medalla de la ciutat als dos ex-alcaldes de l’actual període democràtic: en Carles Riba i n’Eduard Alonso. Faré un breu parlament de 3 o 4 minuts,  que encara he de preparar aquesta tarda de dissabte. En un proper post, tindreu la transcripció del meu parlament.

Tweet

És aquesta.

Tweet

[@more@]Cada dia circulen per Internet milers i milers d’acudits sobre diferents qüestions. A vegades, quan rebem molts correus amb acudits, ens preguntem qui pot tenir temps per treballar, llegir i enviar acudits i tenir temps lliure, donat el volum de correus que acostumem a rebre.

Per això, i com que aquest l’he trobat especialment punyent, aquí el teniu:

MANIFIESTO DE SOLIDARIDAD CON  ESPAÑA
¡  QUIERO SER SOLIDARIO !
¡  ME MUERO DE GANAS DE SER IGUAL QUE LOS DEMÁS ESPAÑOLES  !

Tengo  la  nacionalidad española y soy español. Vivo en  Cataluña y quiero ser  solidario con el resto de los  españoles y viceversa..

NO  QUIERO ser diferente, pero sí quiero ser y tener los  mismos derechos y las mismas condiciones de  vida que todos ellos.

POR  ESO: 

QUIERO: Que  mi I.P.C., ( el último del 4,10 % ) sea  el de la  media  de toda España, o sea, el 3,80 %.

Cada  año es superior en  Cataluña y  me  aleja del resto  de los españoles.

QUIERO: Que  una vivienda en  Barcelona,  valga lo mismo que otra en  cualquier punto de Extremadura. El  costo de una  en  Barcelona me permitiría comprar tres en Extremadura, vivir  en una y  alquilar las otras dos y así conseguiría  incrementar mis  ingresos.
QUIERO:   Que el agua, que yo pago a 18,00 EUR m3, valga igual que la de  una urbanización próxima a Valencia, que cuesta 0,20 EUR  m3.

QUIERO:   Que el  billete ordinario del Bus de Zaragoza con un costo de  0,75 EUR, sea lo que me  cuesta a mí, que ahora pago 1,15 EUR  por desplazamiento urbano.

QUIERO: Que  el  Impuesto de  Transmisiones Patrimoniales del  País Vasco, que ahora está  exento, sea  igual para mis  hijos cuando hereden (si es que lo logran),  ya que en  Cataluña  se aplica una escala semejante a la del I.R .P.F. 

QUIERO: Que   la ITV ,  que en  Melilla cuesta 19,00 EUR, sea la que  yo pague aquí en vez de los 44,65  EUR que  yo desembolso.

QUIERO: Que  de las seis salidas por carretera que tiene por  ejemplo  la  ciudad de Madrid, sean de pago al menos cinco, como  ocurre en Barcelona. 

QUIERO:  Que cuando mis hijos empiecen el curso tengan los libros de  texto  gratis como en Extremadura y no gastarme entre  200 y 300 euros como aquí y ahora.

QUIERO: Que  la red de  autopistas que atraviesa Andalucía,  Extremadura, Murcia,  Castilla-La Mancha y Castilla-León  sea totalmente de pago y  tan cara como la que cubre  Cataluña, y no gratuita como ahora a pesar de que  la  densidad de su tráfico es 1/5 parte de nuestras  autopistas.

QUIERO: Implantes dentales  GRATUITOS como en Extremadura.

QUIERO: Por si cambio de  opinión algún día, cambio de sexo GRATUITO como en  Extremadura.

QUIERO: Que cuando vaya a  comprar un ordenador a mis hijos, tenga una subvención igual que  en Andalucía, País Vasco, Cantabria, Asturias  etc….

QUIERO: En definitiva, SER  IGUAL QUE UN CIUDADANO EXTREMEÑO,
ANDALUZ,  MANCHEGO,  CASTELLANO O LEONÉS.
Como  pensionista, tendré  unos  ingresos idénticos que  cualquier otro semejante a mí. Por eso, cuando yo sea IGUAL que  todos los
españoles, con todo lo que me sobre,  gustosamente
¡¡¡  SERÉ SOLIDARIO !!!

Mientras   tanto, lo soy a la fuerza. 
Os agradeceré que deis la máxima difusión  a este escrito, para acabar de una vez con tantos mitos,  embustes y demagogia.

Tweet

Aquest divendres a la tarda tindrem dos Plens extraordinaris, amb aquest Ordre del Dia.

Per cert, la que serà nova Presidenta del Parlament basc, amb el suport del PSOE, és tot un exemple de progressisme. Després, quan arribin les eleccions, tornaràn a intentar posar por a la gent, però el personatge en qüestió i el pacte PSOE PP si que és per tremolar

Tweet

Aquest és el comunicat de premsa que hem fet des de la secció local i que hem enviat als mitjans de comunicació. 

Les millores anunciades per Fomento no en contemplen l’ampliació.
ESQUERRA EXIGEIX LA MILLORA DE LA SALA D’ESPERA DE RODALÍES DE RENFE A SANT JOAN DESPÍ.
 
Al finalitzar el Ple Municipal ordinari del mes de març, , el portaveu del Grup Municipal d’Esquerra, Lluís Fabrés, va preguntar a l’Equip de Govern de la ciutat (PSC, ICV-EUiA i CiU), si considerava suficients les millores previstes per Fomento a l’estació de Rodalies de RENFE de la localitat.
 
L’estació de Rodalies de RENFE de Sant Joan Despí, per la qual hi passen cada dia més de 6000 usuaris i usuàries, només disposa d’un banc per a quatre persones al seu interior, per lo que a l’hivern o quan plou els seus usuaris s’han d’amuntegar a l’entorn del banc, passar fred a les marquesines exteriors o bé parapetar-se entre les parets de l’estació i dels wc’s.
 
Per aquest motiu, Esquerra va presentar una Proposició no de Llei al Congreso de los Dipurtados l’any 2004, i n’ha fet el posterior seguiment, incloent’hi una esmena als Pressupostos generals de l’Estat, fins a arribar a la darrera pregunta realitzada pel diputat d’Esquerra, Francesc Canet, i que encara no té resposta.
 
Segons Lluís Fabrés, portaveu del Grup Municipal,els ciutadans i ciutadanes de Sant Joan fa molt temps que esperen aquestes millores. Amb la integració tarifaria, el volum de persones que utilitzen la nostra estació s’ha incrementat espectacularment, però les instal·lacions continuen essent les mateixes. Exigim al Govern de la ciutat contundència per defensar els interessos de la ciutadania, i al Govern d’Espanya que acompleixi la Proposició no de Llei que es va aprovar al Congreso de los Diputados ja fa més de 5 anys.

Tweet

Alguna cosa es fa malament a les Conselleríes gestionades per ICV, quan passa això i això. 

Tweet

Han passat uns quants díes des del meu darrer post, on us anunciava l’acte amb l’Oriol Junqueras, acte que per cert va ser tot un éxit, tant per la presència de molts amics com per la gran lliçó d’història que ens va donar l’Oriol.

Ahir vàrem tenir Ple Municipal. Vaig tornar a demanar en el Ple que es pengin a la pàgina web les actes de la Junta de Govern; hores d’ara sols es pengen les actes dels plens, com podeu comprovar. Han passat ja més de sis mesos des de l’aprovació de la moció on ho demanàvem: si ara no cumpleixen, el següent pas ja serà denunciar-ho públicament.

També vaig preguntar sobre el Pla de millora de Rodalíes que inclou a la nostra estació, i com molt em temia, no hi ha res previst sobre l’ampliació de la sala d’espera. Supressió de barreres arquitectòniques, ascensors, però el Minsterio encara creu que amb un banc per quatre perones n¡hi ha prou per atendre les necessitats dels més de 6000 usuaris i usuàries de la nostra estació.

Segons la resposta del PSC, continuaran pressionant per aque s’amplïi la sala d’espera. Cal recordar que hi ha una proposició no de Llei presentada per Esquerra i aprovada al Congreso, fins i tot amb partida pressupostària. Estarem a l’aguait.

Tweet

Ja tenim una campanya de l’espanyolisme a punt d’arribar, en nom de la llibertat i de la igualtat (espanyola, és clar!). Preparem-nos pel boicot, pels comentaris als diaris, per la demagógia espanyolista, atiada pels de sempre.

Tots aquells que deien que qué feia Esquerra al Govern ara en tenen un exemple. El més destacable és la posició del PSC, força diferent a la que varen tenir quan el Govern de Jordi Pujol va intentar aplicar una norma similar. Quan una part dels votants i militants d’Esquerra es queixaven del pacte amb el PSC, sovint no pensaven en els problemes i contradiccions que el pacte amb Esquerra origina al sector més espanyolista del PSC, i a bona part de les seves bases.

Us imagineu el difícil que deu ser per ells explicar aquesta proposta a Nou Barris, Les Planes o a Terrassa? Us imagineu la por que els hi fa que Ciutadans, el PP i d’altres utilitzin aquesta qüestió entre le seu electorat?

Tweet