Al passat ple de febrer, es va aprovar definitivament l’Ordenança del Civisme i la Convivència, amb el vot favorable de tots els grups, com
ja va succeir l’any 2004. Des d’Esquerra hem fet diferents aportacions al document, del que en voldríem destacar la seva vessant pedagògica (sempre hi ha l’oportunitat d’acomplir les sancions amb hores de treball per a la comunitat, o cursos de civisme, etc.).
Des d’Esquerra considerem que és necessari dur a terme un procés de sociabilització permanent que impedeixi qualsevol tipus d’apropiació sobre l’espai comú. Les ciutats estan formades per aglomeracions humanes dins de les quals hi ha diferents grups més o menys nombrosos que a través de la seva presència en carrers i places obtenen una gran visualització. Aquesta visualització respon a la necessitat d’identificació d’un col·lectiu o activitat amb un determinat entorn urbà, la qual cosa acaba per convertir-se en una manifestació de poder. Aquest fenomen és un fet urbà freqüent que requereix una ordenació que eviti que l’ús intensiu i únic d’un espai que és públic comporti una privatització d’usos o una gran incomoditat per les persones que no formen part d’aquell grup i, en conseqüència, acabi significant una exclusió d’altres individus o col·lectius.
No volíem una Ordenança paternalista, que propugnés la bona conducta, ni tampoc un model que regulés activitats i no actituds. Des d’Esquerra hem procurat defugir el moralisme, introduïnt aspectes de caràcter social i garantista però també assegurant que les conductes incíviques no quedéssin sense penalitzar de cap forma.
Al cap i a la fí, com va dir Sartre: "La meva lliberta acaba on comença la dels altres"
