Doncs si, tot i que encara no esta convocat oficialment, el dimarts tinc Comissió Informativa i Junta de Portaveus, Us avanço que per aquest Ple ordinari hi haurà com a mínim dues mocions signades per Esquerra, a part d’alguna que altre pregunta, i que pot ser un Ple "divertit".
En tot cas, no us avanço més esdeveniments. Dijous 9 d’octubre a les 20:00 a la Sala de Plens. Entrada gratuïta.
Ahir, a Sant Feliu, els i les militants del Baix Lllobregat, el Barcelonès Nord, el Maresme, el Vallès Oriental i Occidental, vàrem escollir el l’Eduard Suàrez com a nou President Regional. N’estic convençut que ho farà bé, tant per capacitat com per ganes de treballar. L’Eduard és d’aquelles persones que hom pot definir com "de pedra picada". Ara sols cal esperar que els companys que varen presentar llista alternativa es posin a treballar pel partit, cadascún d’ells des de l’àmbit que li correspongui.
Avui mateix, a Barcelona, ells també s’han manifestat, reclamant bilinguisme a les escoles. De fet, si realment fossin grans defensors del bilinguisme, podríen demanar també que la meitat dels diaris fossin en català, o que la meitat de la cartellera de cinema fos en català, o que….
En d’anteriors ocasions ja he expressat la meva queixa pel fet que els grups de l’oposició, Esquerra i el PP, però també sovint els grups que dónen suport al PSC, CIu i ICV-EUiA, som els darrers en asssabentar-nos d’actes, reunions o previsió d’actuacions que fa el nostre Govern municipal.
Quan des d’Esquerra hem demanat la participació de les AAVV en diferents comissions municipals, sempre des del PSC sens ha dit que la gent vota cada quatre anys, i que els representants del poble són els seus regidors i regidores.
Avui m’han trucat de l’Ajuntament, per convocar-me a una reunió el proper dilluns per parlar sobre el risc químic a nivell municipal. És clar que hi aniré, però potser tindré la informació abans de la reunió, si puc parlar amb qualsevol representant d’entitat del poble: ells ja disposen de tota la informació, com podeu veure aquí.
Com us deia, des del PSC ja es preocupen que l’oposició siguem els darrers en tenir tota la informació. Properament, però, el Govern de la nostra ciutat haurà de passar la prova del cotó en quant a transparència.
No n’hi ha. Difícilment una persona que no sigui usuària del servei de Rodalíes de RENFE podrà arribar a entendre les diferents sensacions que s’amunteguen al cervell d’aquells qui, per desgràcia, patim una jornada com la d’avui. Impotència, ràbia, odi, desesperació…
Avui, el tren que m’havia de portar de Montgat a Sant Joan ha anat a parar, sense previ avís, a l’Estació de França. Penjat. Estressat. Fent trucades, per assegurar el "tanto" i que els nens no es quedin penjats a l’escola. I com jo, més gent trucant: a la feina, a la parella…
Continuem, però, pagant com bons catalans, esperant que el més mentider de tots es decideixi a convertir un dret, una necessitat, en una almoïna que pugui justificar davant dels seus votants.
La vida, però, continua. Avui tenim reunió d’Esquerra, que ens ha de servir per enfocar el nou curs polític. I aquest dissabe, els amics de Residencial Sant Joan m’han convidat al tradicional sopar de final de festa del barri. Allà ens veurem!
Aquest individuu no pot donar lliçons de democràcia, representativitat i esquerranisme a ningú. Ell, que quan governava va permetre la tortura i l’assassinat, i que després ens va passsar el ribot, representa l’ala més tronada i nacionalista espanyola del PSOE.
No cal fer-li ni cas. Segurament per molts d’aquells que van als actes del PSC-PSOE deu ser un mite, com aquest altre personatge: són la cara més rància, carca i radical del mal dit socialisme espanyol.
Només faltava el president més mentider i fals que ha tingut Espanya per completar l’equip. Quanta raó té en Quico Homs!
Tant temps esperant-les, i ara ja s’acaben. Queden pocs díes per tornar a la feina, a veure als pares i mares de l’escola dels meus fills, als companys de partit…Ja a casa, després de passar per Canduela, Tamarit de Llitera i Plasencia del Monte, toca arreglar aquelles coses que fa temps que estan pendents: pintar, tapar forats, arreglar el jardí…Tocar començar a llevar-se més d’hora, i així estalviar-nos la "garrotada" que suposa que et torni a sonar el despertador.
Però també hi ha coses positives. Aprofitar aquests díes per anar al cinema amb els nens, o per fer els darrers sopars amb els amics…i veure com comencem a baixar aquests quilets de més que arrodoneixen el nostre ventre.
Benvinguts a tots i a totes, i a posar-nos les piles!!
Arriba un punt que ja no saps què dir, què fer. Esperes que amb l’estiu, amb més gent de vacances, menys aglomeracions, els viatges amb Rodalíes Renfe siguin més plaents. Però avui, a l’arribada a l’estació, tothom a la via 2. El motiu: catenària espatllada a Cornellà. Tots els trens per una via, mitja hora tarda a la feina.
Pel que respecta a temes estrictament polítics, cal destacar un cop més l’espectacle muntat per la Brunete mediàtica entorn a un apunt al seu bloc d’en Joan Puig, ex-diputat i regidor d’Esquerra a Blanes. Jo també crec com ell que s’ha de ser molt "malparit" per no reconéixer l’aportació catalana a la solidaritat de l’estat. Des d’aquí, doncs, em solidaritzo amb en Joan Puig i amb tots aquells que encara pensem que la llibertat d’expressió és un dret fonamental: la reacció de les autoritats d’Extremadura i de tot el nacionalisme espanyol els posa al nivell moral i intelectual d’aquells que obliguen a portar burka i lapiden dones en nom de Déu.
Com la majoria, jo també faré vacacances aquest mes d’agost, i seguint la tradició ja engegada l’any passat, aniré amb la familia a l’estranger: la província de Palencia, a prop d’Aguilar del Campoo, ens espera per a conéixer noves muntanyes, nous rius, noves persones…
Tot i això, encara em queden díes de molta feina, i aquest bloc encara no estarà tancat per vacances.
La setmana passada ja vàrem fer el comiat d’estiu d’Esquerra amb un sopar informal, sembla que comencem a recuperar l’optimisme, amb l’aparició de nous militants, amb la reinccorporació d’altres…
Per cert, avui he rebut un comentari de Julia a un post meu de fa més d’un any sobre el bosc dels Infants…gràcies Júlia, per dir la teva opinió, tot i que no acabo d’entendre del tot bé el significat.
El millor, sense cap mena de dubte, d’aquest mes de Juliol, ha estat ell. Inesgotable. Brutal. Llàstima del só, força deficient en un parell de cançons, especialment amb el saxo d’en CC. Impressionants The river i el Because the night. Sols va faltar Thunder road. Les millors tres hores de l’any.
Avui farem el darrer Ple Municipal abans de les vacances. Entre els punts de l’Ordre del Dia, no hi figura la renovació del Consell d’Administració d’ADSA, malgrat que ja es compleixen 5 anys d’ençà la seva darrera aprovació. Com sabeu, el Ple Municipal és l’encarregat de proposar i aprovar els noms del Consell d’Administració de l’empresa municipal. Actualment, hi són presents el PSC, ICV i el PP. Som del parer que tots els grups polítics amb representació municipal han de ser-hi, per això esperarem al setembre per veure quina és la proposta del PSC: per a nosaltres seria difícil de justificar que el PP continués amb representació i Esquerra no.
En tot cas, al setembre veurem quines són les intencions del nostre Govern entorn a aquesta qüestió.
Un dels esports que més m’agrada veure, assegut cómodament al sofà de casa, és el ciclisme. Ara, estic fruïnt enormement amb les etapes del Tour de França: sacrifici, esforç, tàctica, tot això acompanyat d’uns paisatges fantàstics.
Avui, després d’una gran etapa, m’ha vingut al cap unes odioses comparacions amb la política. Hi ha el típic corredor que potser no guanyarà mai una etapa, però que és el que treballa constantment, anant a buscar aigua als cotxes, tibant del pilot quan algú s’escapa, recolzant fins a l’extenuació als seus liders…hi a la política, també hi ha aquelles persones que treballen cosntantment, sovint rebent cops, crítiques, però que per damunt de tot estan al servei del país.
També hi ha el típic corredor que "xupa" roda constantment, que s’aprofita del treball dels altres per, en el moment donat, atacar quan menys ningú s’ho espera i deixar amb un pam de nas als altres corredors…i en política, aquest especímen també existeix: són els "trepes", o aquells personatges que conspiren constantment a les esquenes dels altres, esperant una relliscada per promocionar-se personalment.
I finalment, els líders. N’hi ha amb expectatives molt altes, que aspiren a tot abans de començar, però que sovint malbaraten el seu esforç per una foto o per una etapa.
I jo, com a independentista, vull veure el meu país lliure, encara que trigui molt. Com ell, que després de molts anys, ara pot guanyar el Tour.
