Aquest cap de setmana, el barri on he viscut tota la vida celebra les seves festes, les festes del Carme, amb tot un seguit d’activitats que tenen com a epicentre la Plaça del Mercat.
A més avui publica la premsa que el barri ha estat un dels escollits en la Llei de barris que duu a terme la Generalitat, el que és, sense cap mena de dubte, una gran notícia.
De ben segur que pot haver-hi gent que hi hagi signat de bona fe. De fet, si preguntes si estàs d’acord en que qualsevol persona pugui ser educada en la llengua oficial de l’Estat, és molt possible que el percentatge de respostes afirmatives sigui molt elevat, fins i tot a Catalunya. Això és ignorància.
El feixisme bé quan persones amb "cultura" promouen aquest manifest, que ha rebut el suport, entre d’altres, d’en Luis Aragonés i d’Iker Casillas. Tot just fa una setmana, molts catalanets celebraven la victòria de la "roja", i ara, dos dels seus màxima exponents, s’adhereixen a un manifest que vol acabar amb el sistema d’inmersió linguística, que fins i tot el PSOE defensa.
Hem de deduïr, per tant, que aquests dos personatges són del PP o d’UPyD, o bé són amics d’en Jiménez Losantos i de tota la caverna, cadenes de TV incloses.
Doncs si, jo era un d’aquells radicals que desitjava que Espanya no guanyés, i si podia ser, que quedés eliminada en primera ronda. De tot el que s’ha dit, sentit i llegit aquests díes, el que ho resumeix tot és aquest article.
Un dia d’aquests us explicaré les converses que he tingut a la feina i al bar on esmorzo entorn a aquesta questió
En un post anterior, parlava del torneig de fútbol que el FCB organitza per als seus socis, el Gran Repte. Ens hi vàrem apuntar un bon grup d’amics de Sant Joan, amb la sana intenció de passar-ho bé i, si era possible, arribar a quarts de final.
Res de res. Hi havia equips que portaven molt temps jugant junts, i de 5 partits, només en vàrem guanyar el darrer. 4-1, 2-0, 2-0, 6-0 vàren ser les derrotes, però la victòria final per 4 a 2 ens va deixar a tots un bon gust de boca.
Tot i jugar de lateral, i de còrrer amunt i avall durant tots els partits, vaig acabar com a màxim golejador de l’equip, amb tres gols…
Llàstima que dos vàren ser a la meva porteria!!
És emprenyador. Ahir tenia previst agafar, com cada dia, el tren a Montgat per tornar cap a casa després d’un dia de feina esgotador, sobretot per la xafogor. El tren que passa a les 14:19 s’endarrereix, la noia de l’estació no en sap res, i finalment veig com s’acosta el tren a les 14:32 però..sorpresa! no és el tren amb destinació Molins de Rei que agafo cada dia, sinò el que finalitza a l’Hospitalet.
Això vol dir baixar a Arc de Trïomf, fer el transbordament…vaig arribar a casa 40 minuts més tard del previst, "emprenyat" com un mona, en una nova jornada gloriosa de RENFE.
Com vaig dir en un post anterior, aquest any vam obrir el bar d’Esquerra per la Festa Major, conegut popularment com a "xiringuito", el dimarts al vespre, coincidint amb el castell de focs. Des de les 20:30 i fins a les 22:30, vàrem servir 600 entrepans, 250 litres de cervessa i innombrables refrescos. Vaja, una bogeria. Tot es va acabar. Gràcies a tots els militants que han donat un cop de mà, els de sempre i els que ho feien per primera vegada, i recordar a la resta que per diferents motius no s’hi varen poder passar que l’any vinent tornarem a fer-lo. I esperem la col·laboració de tothom.
Ja ha acabat el Congrés d’Esquerra. Tothom ha pogut seguir aquests díes un munt de notícies, crec que no és necessari començar a fer enllaços a dojo. Personalment, penso que el millor de tot és que ja ha passat. Ja hi ha nova direcció, nova ponéncia política..
Ara toca treballar. Tots aquells companys i companyes que aquests mesos han abocat hores de feina en les diferents candidatures ara cal que s’impliquin en les seccions locals, en les diferents sectorials.. a la dinàmica del partit.
A Sant Joan, ara ens toca de nou el bar, altrament conegut com a "xiringuito", a la nostra Festa Major. Enguany, però, ens prenem un petit descans i obrirem només el dia del castell de focs artificials, el dimarts al vespre.
No cal dir que us hi esperem, per menjar amb la família, amb els amics, amb la parella, un deliciós entrepà de butifarra (o de llom, o de bacó, o de frannfurt..) amb una beguda ben fresqueta.
Deia en un post anterior, que la majoria de contertulians, columnistes i opinadors en general no han volgut treure conclussions positives de la jornada electoral d’Esquerra.
Acabades les eleccions per escollir President i Secretari General, ara toca definir l’estratègia i l’organització en el Congrés d’aquest proper dissabte.
"Me dais una sana envidia", hem va dir un militant d’una altra formació política. Pocs contertulis, periodistes o articulistes han reconegut el valor democràtic de la votació d’aquest passat dissabte. L’adjectiu "peculiar" era el més positiu que s’atrevíen a dir. Tothom esperava carnassa, barelles internes, trencaments. Res de res. La candidatura guanyadora comença a negociar amb tothom.
Per demostar les ganes que ens tenen tots, us explicaré una anécdota d’aquest dissabte. Jo era President de la taula a Sant Joan, i sobre les 18:00 va arribar un corresponsal de "El País". Ens va demanar informació, i li vem donar.
La relació entre les diferents candidatures ha estat bona, hi hagut cap problema?
Perplexes ens vàrem mirar.
"La gent d’Esquerra som gent civilitzada, molts ens coneixem de fa temps.." vaig dir.
"Bé, només un parell de cops de puny" va dir un membre de Carretero-Carandell
"Si, és cert, està mig estabornit sagnant darrera d’aquella porta" va afegir un d’en Renyer-Bertran.
Quan va marxar el periodista, tothom comentava la jugada. Som l’enemic, ho tenim clar. De tothom: dels feixistes espanyols, des que no són feixistes però són espanyols abans que democràtes, de gairebé tota la premsa en general, de tertulians i columnistes, dels grans lobbies de poder..
Continuem lluitant. És el que té ser d’esquerres, republicà i independentista. No podràn amb nosaltres.
