El Bloc d\’en Lluís Fabrés

Dilluns al vespre, després del partit de fútbol que vaig jugar d’"El Gran repte", em van dir que havia rebut una trucada, i que volíen parlar amb mí.

Era un company amb el qual no hi parlava feia, almenys, 25 anys. Em va explicar que, ja que tots els de la classe voltàvem la quarentena, havíen pres la iniciativa de muntar una sopar d’antics alumnes, promoció 82-83, de l’escola A.P Gran Capitan.

No cal dir que em va fer molta il·lusió. Trobar-nos amb gent que fa anys que no veig, i que de ben segur arar tindria dificultats en reconéixer si me’ls trobés pel carrer, és engrescador.

El temps passa, ens fem grans. Però recordar temps passats, i veure l’evolució que tots i totes hem fet com a persones, és tornar a viure l’infantesa, aquelles partides a "caniques" abans d’entrar a l’escola, aquells partits de fútbol amb pilotes fetes de paper d’alumini, bosses de plàstic i gomes de pollastre…

De ben segur que serà mot emocionant.

Tweet

Tots recordareu un post anterior on explicava els problemes que havíem tingut amb la col·locació del material electoral, bàsicament pancartes. Els partits polítics vàrem acordar no penjar banderoles als fanals petits, tant per una quëstió d’imatge com de respecte al mobiliari urbà, ja que la col·locació dels estris de ferro, i fins i tot el sol fet dels cops que donava l’escala al recolzar-se als fanals podíen fer malbé el llum de l’interior.

Ara, amb la campanya de "civisme" que ha engegat el nostre Equip de Govern, tot s’hi val. El que uns mesos abans era considerat "poc pedagògic", digue-m’ho així, ara és perfecte.

Sembla la història d’en Juan Palomo, "…yo me lo guiso, yo me lo como"

Tweet

Si no vaig errat, ahir va ser de les primeres vegades en que Catalunya jugava un partit internacional a la nostra ciutat. Les seleccions séniors femenines d’Hàndbol de Catalunya i Brasil varen jugar un partit amistòs al Pavelló Salvador Gimeno, amb motiu del 50è aniversari del Club d’Hàndbol Sant Joan Despí. 

La plataforma pro seleccions catalanes, assabentades del partit, va parlar amb Esquerra i ens va donar diferent materials (samarretes, adhesius, pancartes,) que vàrem repartir amb aquelles persones interesades que van anar al Pavelló.

Va ser curiòs veure la caure d’alguns regidors de l’Ajuntament mentres col·locàvem les pancartes de la Plataforma: Una nació, una selecció.

Ens hagués agradat encara més que hagués estat el propi ajuntament qui hagués parlat amb la Plataforma, però tal i com està el pati disn el PSC entorn a aquesta qüestió, ja hagués estat demanar massa. En tot cas, gràcies al regidor d’Esports del nostre ajuntament per ser sensible al tema.

Tweet

Fins ara, no m’havia posicionat públicament entorn a les diferents candidatures que es presenten als càrrecs de President i Secretari General d’Esquerra. Potser algú ja donava per fet que donaria suport a qui finalment l’he acabat donant. He volgut esperar, llegir, mirar documents i, sobretot, mirar actituds. Ja veig fer un post anterior crític amb la xerrada d’en Joan Carretero, líder de Reagrupament.cat. He seguit la resta de propostes del grup de l’Uriel Bertran i d’en Carod.

Cal prendre posició, i en aquest sentit, serveixi aquest post per a donar el meu suport públic a la candidatura de Gent d’Esquerra. Els companys de la secció local, i d’altres amics amb qui he parlat, coneixen el meu posicionament molt crític sobre com han funcionat les coses darrerament. Saben que en el debat que va haver-hi a la secció local previ a la Conferència Nacional em vaig abstenir en les propostes alternatives d’un company de Reagrupament, quan la majoria de la secció local va votar-hi en contra. No he volgut mai fer sector ni formar part de "capelletes": sempre he dit el que pensava.

Per damunt de tot hi ha el partit. No faré cap crítica de les altres candidatures ni del seus membres, amb una sola excepció: trobo absolutament impresentable tot el que s’està dient des del sector d’en Carod respecte a l’aparell del partit: que si hi ha por a llistes negres, que si clans.. la gota que ha fet vessar el got ha estat veure avui com en Carod deia que li havien fet "mobbing", a part d’altres acusacions. Ràpidament, com podeu veure, els nostres amics de la premsa es freguen les mans.

Davant d’això, la resposta d’en Joan Ridao ha estat la que havia de ser. Elegant. Constructiva.

La meva decisió de donar suport a Gent d’Esquerra és lliure i meditada. No és fruit d’amistats personals, ni d’interessos polítics o personals. Senzillament, gent com en Xavier, com l’Anna Simó, com en Joan Tardà, són mereixedors de la màxima confiança. Ara i sempre, per la Independència i el Socialisme. 

Tweet

Dijous passat, la Sala de Plens era plena de gom a gom. Un nombrós col·lectiu de transportistes de la nostra ciutat venia a demostrar el seu desacord amb la mesura de l’Equip de Govern de prohibir l’aparcament a tot el casc urbà dels vehicles de més de 2’20 metres d’alçada.

Al finalitzar el Ple, tothom comentava l’agilitat del senyor alcalde en donar-lo per acabat, sense donar cap mena de possibilitat al públic de poder intervenir-hi. Tot eren queixes per la forma d’actuar de l’alcalde i del Govern en aquesta questió, però l’explicació és molt senzilla: el PSC va guanyar les eleccions amb majoria absoluta, té un pacte de Govern amb d’altres dos partits (ICV-EUiA i CiU) que li donen suport en tot, governen 18 de 21 regidors. Per canviar les coses, només es pot fer d’una cosa: no anar-los votant cada 4 anys.

Quan torno cap a casa, rebo al mòbil la trucada del Sr. Alcalde. Mitja hora parlant, discutint sobre la normativa…Com que me les veig venir, i no seria d’estranyar que algú ja hagués començat a dir allò de "…el concejal d’Esquerra quiere que los camiones y furgonetas aparquen delante de tu casa.." , penso que cal deixar les coses ben clares sore tot aquest assumpte.

Punt primer. És correcte prohibir l’estacionament d’aquests vehicles en aquelles zones on puguin ser utilitzats per accedir als balcons i primers pisos dels habitatges.

Segon. També és adeqüat prohibir l’aparcament a aquelles cruïlles on impedeixin la visiblitat a les persones que volen anar d’un cosat a l’altre, o a aquells llocs on es dificulta la visibilitat de les sortides dels pàrquings.

Tercer. És convenient regular l’aparcament en cap de setmana davant de les plantes baixes: els seus habitants tenen dret a veure la llum, i no a que unes furgonetes o camions els tapin la visibilitat.

Amb aquesta prèvia, el que haguéssim fet des d’Esquerra és, en primer lloc, fer un cens dels vehicles afectats per zones, veure les places d’aparcament que en quedaven eliminades i oferir alternatives al voltant dels barris.

La ciutat és de tots i de totes. Però per fer-la millor per a tothom s’ha de negociar i dialogar primer i després fer noves normatives, i no com fa el nostre Govern: imposar normatives i després negociar i dialogar. Això ens passa per tenir un Govern amb majoria absoluta i amb uns socis que participen en un Govern però no governen.

Tweet

Mentre a municipis on governa Esquerra, més petits que Sant Joan, s’introdueixen les noves tecnologíes per a fer més participativa i donar més informació de la política municipal, al nostre Ajuntament sols es publica la convocatòria dels Plens Municipals, com el d’aquest dijous. Les actes, tant de les Juntes de Govern com dels Plens, són enviades en format PDF a tots el regidors i regidores, però no hi ha la voluntat política de fer-les públiques, com ja explicava en aquest post anterior.

Mentres no trobem la solució adeqüada, ja que la capacitat de blocat per enmagatzemar arxius es bastant reduïda, intentaré passar-vos almenys les actes dels Plens, com el del passat Acta_Ple_10_Abril.pdf, per a que les pogueu veure, i on a més de la ja coneguda moció dels pessebres hi ha una pregunta oral que vaig formular i de la que de ben segur en sentireu a parlar.

Tweet

M’esperava més d’ell. Vaig assistir, com penso anar també a totes les xerrades i explicacions de les 4 candidatures, a la xerrada que va fer el líder del corrent d’Esquerra Reagrupament.cat, Joan Carretero, va fer el dijous passat al nostre local, en un acte obert a tothom.

D’entrada, els comentaris i alguna intervenció em van semblar massa àcides, amb resentiment. I en política això no és bó.

Però també, pel que fa al contingut, vaig trobar unes línies poc clares. D’acord, s’han fet malament algunes coses, però almenys l’estratègia del partit ha estat clara (els resultats electorals no han acompanyat gens ni  mica, val a dir-ho) aquests darrers anys, i jo la comparteixo: eixamplar la nostre  base social per l’esquerra, i fer que cada dia hi hagin més independentistes entre la gent que hores d’ara no n’és.

Davant d’això, Carretero proposa arreplegar forces (gent de CIU, CUP’s, tothom  i cap!) i presentar-nos a les eleccions, però no explica què fer si no guanyem. Pactar què, i amb qui? Sembla ser que CiU és la primera opció, però quan dos pacten el que és impossible és que el que tingui menys força impossi la seva ideologia al partit majoritari. 

I aquí és on crec que el discurs de Carretero es desmunta. A que renunciem, si no guanyem les eleccions? Passem a l’oposició potser, i convoquem el refèndum amb 30 o 35 diputats/es (éssent generós!)?. El discurs d’en Carretero és valid quan ets un partit majoritari amb un coixí electoral molt ferm al darrera, però provoca tancament ideològic. Si només sumem els purament independentistes, no anem enlloc. Guanyarem a Berga, a Ripoll, a Falset, però només amb els vots de Ciutat Badia ja es compensen aquestes victòries parcials.  

Podem guanyar dos sets per 6 a 0, però si perdem els altres tres per 6 a 4, hem perdut.

I jo vull guanyar. 

Tweet

De ben segur que força gent ho desconeix. No va ocupar portades de diaris, no es van fer mocions de condemna a molts ajuntaments, no es va demanar la il·legalització de cap partit d’extrema dreta, d’aquests que tenen representació institucional o d’altres, i tampoc els familiars i entorn de la víctima van rebre el mateix tracte que l’AVT, per exemple.

Estem parlant de l’assassinat d’en Guillem Agulló, militant independentista d’una part d’aquesta nació nostra tan esquarterada, València. Aquí podeu trobar tota la informació dels fets i dels actes que es preparen en el seu record, així com un article d’en Vicent Partal.

Tweet

Després d’uns quants díes de problemes amb el servidor, sembla ser que a partir d’ara la cosa funcionarà millor.

En tot cas, aquest dijous tenim Ple Municipal Ordinari, en el que tots i totes podeu assistir-hi, i en el que s’aprovarà una moció d’Esquerra que teníem pendent i realitzarem un parell de preguntes orals.

Tweet

M’ha costat tornar a escriure, després del meu darrer post on parlava del nostre acte al Foment. Ha estat una bona trompada, i com sempre, els esdeveniments es precipiten. Renúncia de Puigcercòs, declaracions d’en Carod, al meu parer força desafortunades..Tot va molt ràpid. Tenia previst escriure parlant de com ho veia tot, però he un trobat un article del company d’Esparreguera Josep Rovira en el seu bloc, que reflecteix a la perfecció el que penso.

Per cert, tornant a Sant Joan, avui tenim Ple Municipal ordinari. Un dels punt que es votaran, i dels quals ja us avanço que no el votarem favorablement, és la liquidació de les obres d’urbanització del carrer Creu d’en Muntaner, que com recordeu va ser una de les inauguracions estrella de la passada pre-campanya de les muncipals. Del pressupost inicial, d’aproximadament 2.254.381€, s’ha passat a un final de més de 2.800.000€, més d’un 25% de desviació. Potser aquesta desviació serveix per pagar la fideuà, el grup d’animació, els focs d’artifici, etc., amb què ens van obsequiar l’Equip de Govern just abans de les Eleccions?

Tweet