El Bloc d\’en Lluís Fabrés

Durant la terrible majoria absoluta del PP d’Aznar, del 2000 al 2004, Esquerra, amb un sol diputat, Joan Puigcercós, va plantar cara al PP i es va fer respectar. L’electorat va premiar aquella feina fent crèixer Esquerra d’1 a 8 diputats.

Mentre el PSOE hi pactava lleis tan regressives democràticament, com la Llei de partits, mentre el PSC beneïa i deia amèn a tot pacte PSOE-PP, mentre CiU va donar suport al govern Aznar a canvi d’oxigen pel darrer govern Pujol…Mentre tot això succeïa, Esquerra no en va deixar passar ni una. Esquerra tota sola va plantar cara al PP. Esquerra ha continuat plantant cara a un PP que des de l’oposició ha fet bandera d’un anticatalanisme barroer.

I Esquerra continuarà en el futur plantant cara al PP.

Ni PSOE, ni PSC, ni CiU, només Esquerra és la garantia per barrar el pas al PP. Allí on Esquerra és forta el PP és testimonial o extraparlamentari, com a les províncies de Girona i Lleida, les úniques de tot l’Estat on el PP no té cap diputat,perquè Esquerra els hi va prendre el 2004. I esperem que enguany Girona i Lleida continuïn sent “terra alliberada”.

Sentireu a molts polítics que malparlen del PP. Que si tu no hi vas, ells tornen, que si són d’extrema dreta, que si són els hereus del franquisme. I aleshores perquè tots hi acaben pactant?

Els altres partits es deixen intimidar pel PP com es deixaven abans intimidar perl’Exèrcit o l’Esglèsia. El PSOE acaba fent la política espanyolista del PP perquè el PP no s’enfadi. Els de CiU acaben fent la política econòmica del PP perquè són companys de dreta, perquè tenen el mateix model de societat.

Només Esquerra està lliure de complexos respecte el PP. Esquerra és el malson de Rajoy, Acebes i companyia, però també de Bono, Guerra i tot el sector més nacionalista espanyol del PSOE. Només això ja és motiu suficient per votar Esquerra.

El debat que interessa Catalunya no és el debat Zapatero–Rajoy.

Qui va guanya el debat? Zapatero? Rajoy? Rajatero? Zapajoy?

Catalunya segur que no.

Espanya ha estat la guanyadora, han parlart dels seus problemes, dels seus interessos, han parlat de com gastar els diners que ens espolien. Els 2.600 euros que tota catalana i tot català ens veiem obligats a “regalar” a l’Estat cada any.

El debat que interessa Catalunya no és el Zapatero–Rajoy. El debat que interessa Catalunya i els seus ciutadans és aconseguir un finançament just i proporcional a l'esforç que fem amb els nostres impostos. El debat que interessa a Catalunya és si l'Estat es compromet de debò a invertir en infraestructures allò que ens pertoca i fer que les infraestructures que encara són propietat de l'Estat funcionin bé, com la Renfe i no només la xarxa de Rodalies sinó també els Regionals.

La bipolarització a què ens volen sotmetre Zapatero i Rajoy és l'Espanya en blanc i negre. La seva prioritat no és Catalunya, és Espanya. Nosaltres no som d'eixe món.

No ens hem de deixar entabanar per falsos debats, en que parlaran dels seus interessos, que com hem pogut comprovar no són els nostres.

Per un finançament just que acabi amb l’espoli fiscal

Cada català «regala» més de 2.600 euros a l’any a l’Estat espanyol. Per això Esquerra no donarà suport a cap candidat si abans de la investidura no es publiquen les balances fiscals, perquè tothom sàpiga què paguem a Espanya en impostos i què ens retornen. Zapatero incompleix amb facilitat la seva paraula, per això, volem les coses clares d’entrada.

Perquè som la veu de l’esquerra catalana a Madrid

Esquerra és l’únic partit de l’esquerra catalana que té veu pròpia al Congrés. A Madrid, el PSC desapareix dins del grup del PSOE, i ICV-EUiA dins d’Izquierda Unida.

Per la feina feta al Congrés

Sense la forta presència d’Esquerra al Congrés no s’hauria aconseguit: la llei de retorn dels Papers de Salamanca; la derogació del transvasament de l’Ebre; la prohibició de donacions anònimes als partits; la llei que reserva el 30% del sòl per a la construcció d’habitatges per a joves i persones amb rendes baixes; el dret a l’assistència domiciliària a la gent gran; el reconeixement dels matrimonis entre persones del mateix sexe… I un tema molt important, el de la llengua: Esquerra hem posat Espanya davant del mirall reclamant-li que si era un Estat plural permetés parlar en català al Congrés dels Diputats. Cap grup parlamentari català ho havia plantejat mai.

Quan més forta i influent és Esquerra, més avança la reinvindicació nacional. Fa 15 anys Esquerra defensava en solitari el concert econòmic, denunciava l’espoli fiscal, el dèficit d’infraestructures… Ara tothom comparteix aquests objectius