El Bloc d\’en Lluís Fabrés

VULL SEPARAR-ME

Escolta Espanya, hem arribat al final de camí. Vull separar-me. No m’havia pas imaginat fa uns anys que arribaria a aquest extrem però això nostre no té futur. Et veig com un marit antipàtic que em maltracta i m’explota. No em sap greu recordar que t’he estimat i que m’he esforçat per salvar la nostra relació, però tu m’has tingut sempre com una propietat.
T’he servit i has presumit de mi. M’has dit alguns cops que m’estimes però amb la boca petita i només quan has buscat alguna cosa de mi. És ben trist, després del que jo he fet perquè anessin millor.

Encara hi ha coses que m’agraden de tu, no em fa res reconèixer-ho. Per exemple la teva preciosa llengua castellana. Quina pena que durant tots aquests anys no hagis mostrat cap interès per la meva. Tenim una història i uns fills junts, però ara vull trencar amb tu. Conec bé les teves estratègies. Em diràs que tu, sense mi, no seràs rés, que ens necessitem. Per a tu, la manera d’arreglar les coses és que jo renunciï a ser el que sóc. Te n’adones? Mai no havia pensat que pogués sentir el desamor que sento per tu. Em sap greu.

Ara convindrà que ens posem d’acord i veiem com partim les coses i com seguim pujant els fills. Tinc clar que t’hauré de passar una pensió. Cap problema. Parlem-ne i fem números. Sempre has portat malament que jo guanyi més que tu. Amb la generositat que t’he demostrat sempre. Que absurd!

Podria fer-te retrets. Podria dir-te, per exemple, que no t’has pres seriosament la meva manera de ser i les meves ganes de viure a la meva manera. Això nostre podria haver estat un èxit, però ara et vull dir adéu.

Si pot ser, civilitzadament. Fins ara no t’has cregut que prendria Aquesta decisió, però, ja no és problema meu. Què faràs? Mira de mantenir una mica de dignitat, si pots. Jo em sento amb ganes de viure i tinc molts projectes. No et dic aquella frase que tant t’agrada que s’atribueix la mare de l’últim rei musulmà de Granada (*llora como mujer por lo que no has sabido defender como un hombre*), perquè a més de masclista, deu ser falsa.

Agafa-t’ho com vulguis, però vull deixar-te. Que tinguis sort!

Adéu, Espanya!

Tweet

Són a tocar, les merescudes vacances. Encara queda una mica, i per tant toca fer diferents activitats que facin més suportable l’espera. El dilluns, el darrer partit de fútbol set al camp del Levante, amb els amics. I dissabte, una activitat molt especial, el descens del Llech, segons els entesos, un dels barrancs més divertits de tot el Pirineu.

Pero encara no puc descansar, hi ha molta feina i tinc un Ple pendent a l’Ajuntament. Qui tampoc podrà descansar és en Xavier, que estroba hores d’ara intentant fer un 7000 a l’Himàlaia, el Nun. Des d’aquest enllaç podreu seguir l’ascensió.

Tweet

Feia dies que no actualitzava el bloc, degut bàsicament a un mal de queixal terrible, que ha fet que avui me l’hagin hagut de treure, a un excés de feina i també al cúmul de notícies d’aquests dies. Contra el que pugui semblar, quants més temes són notícies més em costa d’escriure. No vaig poder anar a la manisfestació, ja que el dissabte havia de recollir al meu fill d’un Campus de Futbol Sala que havia fet a Andorra. Baixant del Principat, m’assabento de l’éxit brutal de la manifestació. Jo crec que no hi haura unitat, bàsicament per que avui només hi ha dues opcions: o autonomisme o independentisme. Que cadascú es posi allà on cregui convenient.

Pel que fa a la Roja, he de reconéixer que m’he de menjar el post que vaig fer quan van perdre davant de Suïssa. Senzillament, han estat els millors, han jugat un estil de fútbol Barça i es mereixíen guanyar. El fet que no es vegi la típica selecció espanyola prepotent i espanyolista encara ha fet que molta gent, també independentista, se n’hagi alegrat. Jo no, però m’ha fet menys ràbia que d’altres vegades.

I el Ple Municipal. Fa més d’una any que, amb motiu de les obres de diferents carrer del Casc Antic,  es va traslladar el mercat ambulant del dilluns, fet que ha provocat un notable descens en l’afluència de la gent, i per tant menys volum de negoci,  no tan sols als propis paradistes, sinó també a les parades del mercat del centre i comerços propers.
Esquerra vàrem entrar una moció al passat Ple, que va ser rebutjada pel PSC i va contar amb l’abstenció còmode de la resta dels grups, que demanava tornar el mercat ambulant al seu lloc, ja que creim que hi havia solucions tècniques viables per a cobrir l’espai que quedava inutilitzat amb la remodelació del carrer del Mercat.
 
Solucions tècniques que, dit sigui de pas, el nostre Govern no ha sabut o no ha volgut trobar des de fa més d’un any, quan ja era evident que el mercat ambulant perdria l’espai del carrer Mercat.
El PSC té clar que vol fer amb el mercat ambulant, però no ho diu. En política s’ha de saber prendre decisions encara que aquestes no agradin a la gent, s’ha de ser valent, i més encara quan es disposa d’una majoria absoluta. El que no es pot fer es deixar passar el temps sense dir res, amagar la decisió als comerciants i jugar a la desinformació.
 
Més de 1300 persones han signat pel retorn del mercat al seu lloc, amb la col·laboració de TOTS els paradistes del mercat del Centre i d’altres comerciants. Persones que segons el nostre Alcalde, moltes d’elles van signar degut a la pressió dels comerciants.
 
I així va acabar el Ple. Amb l’alcalde del PSC menystenint a una part de la ciutadania i ridiculitzant les signatures recollides.

Tweet

Aquest dijous tenim Ple ordinari a l’Ajuntament, com sempre a les 20:00. Hem entrat una moció demanant que el mercat a l’aire lliure del dilluns, conegut popularment com a "mercadillo", torni al seu lloc habitual, a la Plaça de l’Ermita i els carrers adjacents. Més de 1000 signatures ens avalen, les recollides per la pràctica totalitat de comerciants del Mercat del Centre i d’altres establiments de l’entorn. El PSC ja ha dit que hi votarà en contra. Ja s’ho faran.

Tweet

Estaria bé que aquesta notícia la llegíssin els espanyols.

Tweet

Ni acato, ni accepto. Aquests individuus no em mereixen cap mena de respecte institucional ni democràtic. No existeix l’Espanya federal, els espanyols han demostrat, a dreta i a esquerra, que són això, espanyols abans que demòcrates.

Tweet

No he posat Festa Major per títol per que des de fa més de 15 anys pràcticament no la puc gaudir. Són molts anys muntant i desmuntant estructures, barres de bar, llums i planxes…Són molts anys fent entrepans i servint begudes. Aquests tres díes la meva vida es limitarà a un espai, a una activitat. La família serà fora de casa, i per tant tant divendres, com dissabte com diumenge, "full time" al xiringo. 

No cal dir que us hi espero a tots i a totes! 

Tweet

Jua,

jua,

jua!

Tweet

Gran, gran sorpresa. Si a les passades Eleccions Municipals es va presentar a Sant Joan Ciutadans, trencant d’aquesta forma amb la presència fixe de les fins aleshores cinc candidatures (PSC, ICV-EUiA, PP, CiU i Esquerra), ara tot sembla indicar que la dretana-ultradretana Plataforma per Catalunya ja té candidat per a Sant Joan Despí.

Algú coneix al personatge en qüestió?

Tweet

Ja ho he dit en altres vegades, però en Zapatero passarà a la història per ser un dels presidents més mentiders de tots els Governs de l’Estat. N’hi ha hagut que han promogut el terrorisme d’Estat, d’altres guerres basades en mentides, però aquest s’emporta la palma en quant a mentides.

Tweet