Arràn de la decissió de l’Equip de Govern de Vic, que no comparteixo, crec que fora bó clarificar uns quants temes.
Desde un punt de vista de la gestió pública cal assenyalar que el padró és un instrument d’àmbit municipal a través del qual s’estableix un doble vincle: d’una banda, l’administració intenta conèixer els habitants del seu territori amb una informació mínima sobre els mateixos (nombre, circumstàncies, ubicació, etc) mentre que per a l’administrat — la persona estrangera, en aquest cas— suposa un acte positiu d’integració mínima en la comunitat humana més propera (els seus veïns) i també en la comunitat institucional (el municipi). El padró té per objectiu conèixer quina és la població real de cada municipi i poder desenvolupar, així, una acció de govern més eficient, facilitant la planificació dels serveis i les actuacions necessàries. i no empadronar persones que viuen al municipi vol dir desconèixer qui viu al municipi, quina edat té, el seu sexe, la nacionalitat… fent molt difícil tant la planificació de serveis com totes les polítiques de convivència, com ara les d’acollida i integració, a més d’obstaculitzar l’accés a drets com la salut i l’educació, exposa les persones a situacions vulnerables i pot derivar en problemes de salut pública, no escolarització de menors o marginalitat social.
La sanitat i l’educació són drets fonamentals reconeguts per la nostra legislació i la Constitució espanyola. El seu accés s’efectua a través de l’empadronament. La decisió de viure en un municipi depèn més de l’habitatge, del treball o de les relacions personals que no pas de l’accés al padró. No estar empadronat no significa no ser-hi
El padró no és ni té capacitat de ser un mecanisme de control de la immigració irregular. El control de la situació administrativa dels ciutadans estrangers correspon al Ministeri de l’Interior i al Ministeri de Treball i Immigració, en l’àmbit de les respectives competències,. Els municipis no tenen competències en aquesta matèria. Els mecanismes per disminuir la irregularitat administrativa són el control de fronteres, la gestió dels fluxos en origen i la inspecció de treball, per una banda, i per l’altra, l’accés a l’arrelament social per aquelles persones que compleixin amb els requisits legalment establerts
El padró municipal és, doncs, una de les vies principals per a la integració a la societat catalana de totes les persones nouvingudes.
Finalment, pel que fa al treball i les gestions promogudes des del Departament d’Acció Social i Ciutadania cal destacarque la Taula de Ciutadania i Immigració (l’òrgan de participació de la Generalitat en polítiques d’immigració integrat pels agents socioeconòmics, les organitzacions més representatives del sector i les dues entitats municipalistes) va aprovar el 26 d’octubre de 2010 un document de consens i recomanacions als Ajuntaments per unificar els criteris d’empadronament de persones estrangeres, que va rebre el suport de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i la Federació de Municipis de Catalunya, a més del suport de la gran majoria de forces polítiques parlamentàries.
