La gestió d’Esquerra al Govern, de nou a la premsa

Doncs si..tothom  demana dimissions, els anti-Bolonya empastifen la seu d’Esquerra, el Conseller és criticat per tothom…però mireu que n’és d’extrany que a aquesta notícia enlloc surti el conseller Huguet i Esquerra. Son les coses de la premsa, i per a Esquerra, quan hi sortim, ja procuren que sigui per qüestions negatives.

Comentaris tancats a La gestió d’Esquerra al Govern, de nou a la premsa

Dijous vinent, acte d’Esquerra

El proper dijous, tenim un acte important, un sopar tertúlia amb el conseller Joan Manel Treserras. Els que vingueu li podreu preguntar per la propera Llei del Cinema, que ha generat tantes notícies i reaccions aquests díes, però també de qualsevol altre qüestió que afecti Esquerra o el Govern del pais.

Comentaris tancats a Dijous vinent, acte d’Esquerra

Actes dels Plens d’octubre

Ja podeu consultar a la web de l’Ajuntament les darreres actes penjades del mes d’octubre, amb les aportacions que vaig fer tant a les ordenances fiscals com a la resta de temes. Per cert, aquí també podeu veure reflectida la feina d’Esquerra al Govern.

Comentaris tancats a Actes dels Plens d’octubre

Més encara

Si s’ho hagués gastat el Govern de Catalunya en ambaixades, quin escàndol! Aviam quantes cartes apareixen ara als diaris queixant-se d’això..

Comentaris tancats a Més encara

Cotxes, ambaixades i d’altres.

Sovint he tingut la tentació, quan apareixen als diaris crítiques ferotges al Govern de la Generalitat o a Catalunya en general (sobretot si els titolars de l’actuació són membres d’Esquerra) de respondre enviant un escrit al mitjà de comunicació en questió.

He pensat que no val la pena malgastar el meu temps, per que aquestes crítiques, basades moltes d’elles en un principi teóric d’ética i prioritats a l’hora de gestionar el diner públic, amaguen al darrera seu una bona dosi de l’espanyolisme més tronat i recalcitrant.

Ja n’he parlat en d’altres ocasions d’aquesta qüestió. Però aquest article també m’ho ha recordat. No molesten les ambaixades, ni les recepcions oficials, ni les seleccions, ni els sous dels polítics, ni els cotxes ofcials…molesta pel fet de ser catalans. Demagógia espanyolista camuflada de missatge étic.

Comentaris tancats a Cotxes, ambaixades i d’altres.

Ple d’octubre i ple d’aprovació de les Ordenances Fiscals

El passat divendres vàrem aprovar les Ordenances Fiscals per a l’any vinent. Són unes ordenances que varen rebre el nostre vot favorable, ja que baixa el tipus tributari de l’IBI (del 0’45 al 0’42) de forma que amb la revisió del catastre de l’any 2006 es troba un equilibri entre els ingressos de l’Ajuntament i la reducció de la pressió fiscal als contribuents.

Les taxes municipals s’incrementen prop d’un 2%, i la taxa de recollida de residuus sólids passa de 60 a 61 €.

APORTACIONS D’ESQUERRA AL PLE D’OCTUBRE. 

 

PUNT 3. PLA LOCAL D’HABITATGE

En força ocasions el nostre grup ha mostrat preocupació pel creixement urbanístic de la nostra ciutat. El Pla Parcial Bellavista, la ciutat esportiva del FC Barcelona i darrerament l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) de Can Creixells són les darreres actuacions aprovades en aquest Ple. Ara se’ns presenta el Pla Local de l’Habitatge 2.009-2015 que conté algunes dades que són, com a mínim,  preocupants. La demanda d’habitatge prevista per a aquest període és de 1577 habitatges. En l’actualitat (2009) el potencial màxim d’habitatge previst és de 5.209, però el més xocant del cas és que les pròpies dades de l’estudi reconeixen que el període del Pla (recordem, fins el 2015) els habitatges que es construiran seran prop de 2.800. En resum, la planificació del nostre Govern ha fet que en només 6 anys es construeixin més habitatges que al previsió real de la demanda ciutadana. Des d’Esquerra som partidaris d’oferir a la ciutadania habitatges assequibles, tant de lloguer com de compra; el que no recolzarem mai és, amb l’excusa d’un percentatge d’habitatges de titularitat pública, les grans operacions immobiliàries que acaben oferint pisos d’alt standing a l’Avinguda Barcelona, al Casc Antic o a la Mossota.   

 

PUNT 8. MOCIONS.  

 

Proposta AAVV. 

En primer lloc, volem felicitar a les AAVV per haver aconseguit, després de força temps, que un proposta o pregunta seva sigui tractada dins del Ple Municipal, ja que com recordareu fins ara les vostres intervencions s’havien limitat al finalitzar el Ple Municipal. Des del nostre grup us encoratgem a seguir pel mateix camí. Pel que fa a la vostra proposta, en principi pot semblar que efectivament podia haver-hi un excés de recaptació en funció de la realitat de l’IPC, però des d’Esquerra, tot i estar a l’oposició, n’estem convençuts que des de  Serveis Socials ja s’estan fent el màxim possible d’esforços per cobrir les diferents vessants de la crisi econòmica que ens afecta. Pel que fa a la resta de punts, crec que el Govern municipal serà sensible a les vostres preocupacions i no tindrà cap inconvenient en reunir-se amb vosaltres tantes ocasions com sigui necessari.  

Moció d’Esquerra. 

Tothom sap de què tracta aquesta moció. No és el nostre costum entrar mocions de caràcter genèric, ja ho sabeu, però som del parer que aquesta qüestió també afecta als santjoanencs i santjoanenques.En força ocasions hem sentit frases com ara “..en democràcia tot es pot defensar..”, “.. el més important és que no hi hagi violència..”Entre els diferents regidors i regidores, i segur que també entre el públic, cadascú pot tenir els seus sentiments i les seves raons. Aquí, el que demanem, és senzillament, tenir el dret a decidir, el dret a votar. I això no ha de fer por a ningú.   

PUNT 9. PRECS I PREGUNTES.  

Voldríem fer dos precs al senyor Alcalde. Fa aproximadament un mes i mig va morir a l’estació de Rodalies de Sant Feliu una senyora que anava en cadira de rodes, quan estava creuant un pas a nivell en estat defectuós, com el que tenim a Sant Joan. Dies més tard, ADIF substituïa el pas de Sant Feliu i en col·locava un de nou. Fa força temps que la nostra estació espera millores, però som del parer que aquesta substitució de les peces travesseres de fusta és urgent, no fos cas que tinguem una altre desgràcia com a la població veïna. Lo demanem que faci les gestions necessàries per arreglar la situació. 

El segon prec té a veure amb el transport públic, i l’afecta doblement, en tant que vostè també és president de l’EMT. Al desembre del 2006, al Pel de pressupostos, vàrem demanar que arribessin autobusos a l’escola Joan Perich. Ara ja arriben, però no donen un bon servei, especialment a la tarda, ja que força sovint a les 17:00 en punt, quan encara els infants ni han sortit de l’escola. Li demanem que faci les gestions necessàries per a que, com a mínim, l’autobús s’esperi fins a les 17:05, com diu la informació del transport instal·lada a la parada.

Comentaris tancats a Ple d’octubre i ple d’aprovació de les Ordenances Fiscals

Resum del Ple (l)

A vegades, sobte veure com hi ha gent que segueix la política municipal. És el cas de Ciutadans, óbviament a les antípodes del que pensem la gent d’Esquerra, però que a Sant Joan tenen almenys una certa presència amb un blog força actiu. A l’espera, doncs, del resum del Ple que jo mateix faré, aquí en teniu un breu resum fet per la gent de Ciutadans.

1 comentari

Dijous, Ple Municipal

Aquest dijous tenim Ple, i es presenta mogudet. Hem entrat una bateria de preguntes sobre la problemàtica de l’escola Pascual Cañís, (aquí en podeu trobar més informació),  a més de la moció sobre el Dret a decidir. També sabem que vindran a la Sala de Plens representants de les AAVV del municipi.

Ja ho sabeu, dijous a les 20:00 del vespre.

Comentaris tancats a Dijous, Ple Municipal

Ohhhh!!

Com m’acaba de dir un veí, "…tenían una corazón..NADA".

No faré cap comentari, però crec que us el podeu imaginar.

Comentaris tancats a Ohhhh!!

Que potser ha de morir algú?

Han passat gairebé 15 díes i tot continua igual. Tenia l’esperança que, arran de la tragèdia de Sant Feliu, ADIF decidís modernitzar els pas a nivell que hi ha a l’estació de Sant Joan, idéntic al de Sant Feliu. Però no.

No solament no acompleixen els acords del seu Parlament, ni les inversions tan anunciades, sinò que es dediquin a funcionar a cop de notícia. És el pitjor que es pot fer.

Aquest és el cost de pertànyer a Espanya. Ineficàcia, burocràcia i incompetència. Sort que cada cop som  més els que volem deixar de pertanyer a aquest estat. O, almenys, tenir el dret a decidir-ho.

Comentaris tancats a Que potser ha de morir algú?